La Nació Cultural Catalana és una comunitat humana amb més de mil anys d’història, vertebrada per l’adscripció dels seus membres a un corpus de costums, tradicions, creences i valors morals i, sobretot, per l’us d’una llengua, el català, que és el pont que comunica el nostre pensament amb la resta del món. Sense tot aquest bagatge cultural i lingüístic, no seríem el que som. Sense la llengua catalana no seríem catalans. 

Tanmateix, actualment els nostres territoris històrics estan ocupats i dividits entre els estats espanyol, francès i italià, que ens han imposat l’ús de llengües forasteres, el respecte a lleis que no ens són pròpies i una definició de la catalanitat que no s’ajusta a la realitat. Amb la terra conquerida per nacions estrangeres i les institucions segrestades i reduïdes a simples entitats de representació colonial, la idea mateixa de la catalanitat ha quedat reduïda a un concepte administratiu: la llei espanyola afirma que és català el ciutadà espanyol que té veïnatge administratiu a Catalunya, i l’Estatut de Catalunya redueix la identitat a una barreja difusa de cultures sense reconèixer-nos-en una de pròpia. 

D’altra banda, el debat sobre la identitat ha estat expulsat dels àmbits de la política i l’activisme social català. Declarar-se català és habitual entre els independentistes, però molt sovint aquesta declaració està desprovista de contingut cultural. Molts cops s’assumeix una simbiosi entre catalanitat i independentisme, assumint que és català qui vol la independència i expulsant de la catalanitat a tot aquell que no la vol, obviant el fet que reconèixer la nació no implica, per se, una única manera de concebre-la. 

I, més enllà d’això, s’ha renunciat a definir la Nació, que és l’únic subjecte real del Dret de Lliure Determinació dels Pobles. Perquè hem de recordar que aquest dret no aplica a territoris, i encara menys a territoris autònoms, que ja estan representats a les institucions estatals. La única via perquè Catalunya, com a Nació, pugui exercir-lo, passa per demostrar al món que els catalans no som els ciutadans de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó que som un grup ètnic minoritzat a la nostra pròpia terra, que inclou el Principat Català, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord i l’Alguer i que, a més, existim també dispersos pel món i sota centenars de ciutadanies diferents. Deslligar la condició de català de la condició d’espanyol, francès o italià és imprescindible per l’alliberament nacional. 

Aquest és el nostre objectiu: revifar el debat sobre la identitat, reivindicar la llengua i cultura catalanes com a ànima de la Nació i també en la mesura que ens sigui possible, donar a conèixer i impulsar altres projectes que treballin en la mateixa direcció.

Perquè abans de ser estat, ens hem de reconèixer com a Nació.